Introducció
Des de ben petits ens identifiquem amb alguna cultura i sentim dins nostre aquest sentiment de pertinença a aquesta. Però ens hem preguntat prou bé que és realment la cultura. La primera definició sobre el concepte cultura la trobem a la primera pàgina del llibre “Primitive Culture” de 1871 d’Edwar Tylor:
"La cultura és aquell conjunt complex que inclou coneixement, creença, art, llei, moral, costum, i altres capacitats i hàbits adquirits per l'home com a membre d'una societat."
Si preguntéssim arreu "què és la cultura" tothom estaria d’acord amb aquesta definició? Realment podríem trobar un ventall de definicions bastant ampli. Ja que la visió sobre que és la cultura no tothom inclou característiques a valorar que potser altres si les tindrien en consideració. Durant anys d’història de l’antropologia cultural i interpretativa hi ha hagut i hi haurà l’estudi on es classifiquen diferents línies de pensament en vers la cultura ja sigui a través d’una visió totalista com representa Marvin Harris o mentalista com expressa Clifford Geertz per exemple.
També ens podrien sonar noms de diversos corrents o estudis com el funcionalisme, el relativisme cultural, el materialisme cultural, l’estructurisme, el determinisme biològic, el construccionisme cultural... Totes aquestes disciplines del pensament sobre el concepte cultura estudien el concepte a través de teories sobre les conductes i idees humanes des de diferents òptiques per entendre què és la cultura.
Per exemple, en el cas del funcionalisme la cultura és comparada amb el nostre organisme en l’àmbit biològic, on totes les parts s’involucren per fer possible que tot plegat funcioni. També es pot entendre la cultura segons les característiques materials de l’estil de vida d’aquella comunitat cultural des del seu medi ambient fins als mitjans de producció. Pensant que aquests trets materials són la causa de l’organització social i ideològica, per tant, vist des d’una perspectiva anomenada materialisme cultural. O en ves de pensar que els elements materials són la causa si no raonar que les actituds i pensaments humans són l’origen veritable d’aquesta organització social, econòmica i política limitats pels actes i pensaments dels mateixos individus que conformen aquella cultura (estructurisme).
Cultura, identitat i diversitat
En aquest punt caldria pensar: vivim en un món ple de cultures, o sigui una gran diversitat dins de la globalitat i, per tant, no totes les cultures es poden estudiar des de les mateixes directrius. Ja al segle XX trobem a Zora Neale Hurston que estudia la cultura negra en concret o ja més a prop nostre, antropòlegs com Michelle Rosaldo (antropologia feminista) o fins i tot Gilbert Herdt (antropologia gay). Per tant, no només s’estudia la cultura a escala territorial d’una comunitat sinó que les cultures estan limitades per molts altres factors que poden ser comuns entre elles però alhora entesos des de perspectives totalment oposades o semblants també poden ser estudiades.
Aquesta diversitat de definicions causa que des de la ignorància o no, o des de l'afany d'expansió i d'augmentar el valor d'una cultura l'ésser humà cometi l'error de l'etnocentrisme (jutjar alguna cultura amb els criteris que caracteritzen a una altra cultura diferent de la que estem avaluant). Sobretot hem de tenir en compte la globalització, un fenomen que pot afectar a la diversitat cultural si les diverses comunitats no són capaces de gestionar-ho correctament, per exemple el conegut nom de Sally Engle Merry parla concretament sobre la globalització i els drets humans.
Abans de continuar amb aquesta fina línia on les cultures i la globalització podem topar, caldria tenir en consideració una pinzellada que en unes línies anteriors he anomenat, però no he inserit que són les característiques i elements d'una cultura a grans trets. La cultura es caracteritza de manera genèrica pel menjar, el beure, el dormir, la manera en defecar, els símbols que es creen i s'aprenen... Per tant, la cultura, des del meu punt de vista, és una manera de fer encaixar totes les peces del puzle per tal de fer funcionar una comunitat integrant-ho tot.
La cultura és compartida, s'aprèn, és simbòlica i és integrada. Aquesta consciència integradora i de pertinença fa que l'ésser humà s'identifiqui amb alguna cultura. Com a conseqüència lògica, com és natural dels humans interactuen i intercanvien. Això fa que dins de les grans cultures que ens poden venir en ment hi hagi microcultures estructurades segons la classe econòmica, social, ètnica, segons la procedència, el gènere, l'edat, les institucions o grups.
Tornant al fil principal com acabem de veure tots aquests factors que defineixen i diferencien avui dia es veuen atacats per la globalització mal gestionada. Però aquesta mala gestió de la interrelació entre cultures no és nou. Potser actualment es plasma a través d'aquest fenomen a causa de l'era tecnològica que ha desencadenat la globalització.
Però en segles passats de diferents maneres també havia passat. Només cal pensar en la colonització (que inclou una imposició i explotació en molts casos). Per tant durant anys tan romans, com les colònies del segle XVIII, com avui en dia s'han diferenciat i alhora atacat tant des d'un punt de vista occidental com oriental les diverses comunitats, car qualsevol cultura ha tingut contacte amb més o en menys mesura amb d'altres.
Relacions i contactes entre cultures
Com ve sabem l’antropologia sempre ha defensat els drets dels pobles indígenes, la unitat de la humanitat i el valor de les cultures no-occidental si basem l’estudi des de la nostra visió occidental. Llavors cal pensar que l’evolució de l’ésser humà ha estat a nivell simplement biològic, ja que no existeix un evolucionisme cultural. Cada societat té unes prestacions segons les necessitats que han adquirit amb el temps, però totes les comunitats estan formades per éssers humans. Encara que el “primer món” es consideri que ha avançat més caldria plantejar-s’ho. Ja que a nivell cultural no hi ha un poble més avançat que l’altre, cada cultura té la seva riquesa identificativa i particular.
Per molt que un “home ric occidental” pensi que està per endavant de qualsevol altre, no té per què ser així, no podem comparar diverses cultures quan cadascuna valora aspectes de la vida de manera totalment diferent. Ja que potser un holandès té l’últim mòbil del mercat, però alhora potser una dona tribal d’alguna tribu de l’Àfrica té la natura en plena esplendor. No podem comparar cultures intentant trobar aquella que està per davant d’una altra, ja que llavors infravalorem des de criteris que defineixen aquella cultura en teoria més avançada quan aquells criteris no són els adequats per tal d’analitzar el grup infravalorat.
Llavors cal reflexionar seriosament dels processos d’etnocidi que han tingut lloc durant el transcurs de la historia per culpa d’aquest error de fer valer més una cultura que una altra. Aquest concepte d’etnocidi va ser establert per Robert Jaulin el 1968 que va denunciar les accions de destrucció d’un grup ètnic o de la seva riquesa cultural amb el nom d’etnocidi.
Un exemple molt clar el trobem a la pel·lícula “El abrazo de la serpiente”. És una pel·lícula inspirada en els primers exploradors que van recórrer l’amazones colombià: Theodor Koch-Grünberg i Richard Evans Schultes. El primer alemany i el segon un biòleg americà, a la pel·lícula tots dos interrelacionen amb Karamakate el primer personatge ambientat el 1909 i el segon el 1943 durant la febre del cautxú.
Tots dos casos podem veure com són el primer contacte, trobada, apropament, traïció i possible amistats que sorgeix entre Karamakate, un xaman i últim supervivent de la seva tribu i els dos científics amb 34 anys de diferència que van en cerca d’una planta sagrada (l’yakruna). A més, de voler saber de primera mà la informació i llegat d’aquella cultura que aïllada no havia estat exterioritzada.
S’observa com Karamakate davant dels dos apropaments té prejudicis contra els dos científics causats per les seves actituds. En el primer cas es nega a voler dir res sobre el llegat de la seva cultura, no ho creu apropiat, ni ho vol fer, si nega rotundament. En canvi a la pel·lícula es veu el canvi que fa el xaman quan succeeix al cap d’anys la segona trobada.
És un xoc cultural on s’exposen la visió de totes dues bandes de manera reflexiva i des de la relativitat del pas del temps davant dels sentiments d’imposició, invasió, apropiació, atac... que cadascú sent des de la seva perspectiva. Veient aquest exemple cal pensar de veritat quina importància donem a la cultura per tal de respectar a les altres sense confondre que aquest sentiment de pertinença pugui derivar al sentiment d’importància per tal de tenir la necessitat d’imposar.
En conclusió, per poder respectar i no tenir la necessitat d’imposició hem d’identificar bé quines són i han sigut les característiques del concepte cultura i llavors saber identificar i distingir com aquests trets es plasmen a la cultura que pertanyem per tal d’entendre millor com és i la seva transmissió a les noves generacions. Sempre deixant en llibertat que cadascú es pugui identificar amb la cultura que cregui sense atacar ni envair i sobretot respectant la riquesa de cadascuna que és abundant i de molt variada.
Pau Altimira Marfà