Què és l'art?

L’art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions. El significat de l'art és explorat dins l'estètica, una branca de la filosofia. Es creu que per als primers homo sapiens l'art va tenir una funció ritual, màgica, religiosa; aquesta funció, va evolucionar adquirint un component estètic i una funció social, pedagògica, mercantil o simplement ornamental.

El concepte d'art va ser utilitzat per referir-se a qualsevol habilitat o mestratge. Aquesta idea va canviar durant el període romàntic, quan l'art va arribar a ser vist com una facultat especial de la ment humana per ser classificat al costat de la religió i la ciència. L'art s'estudia des de diverses disciplines. L'art, entès com a manifestació de l'activitat humana, és susceptible de ser estudiat i analitzat, entre d'altres, des de la perspectiva filosòfica com ja he anomenat anteriorment. El raonament de l'ésser humà interpreta els estímuls sensorials que rep, psicològicament: els diversos processos mentals i culturals que es troben en la seva gènesi; sociològicament: l'art com a producte de la societat humana i analitzant els diversos components socials. La més difosa, però, és la perspectiva històrica que s'estudia des de la història de l'art.

Em sembla curiós, perquè la paraula art ve del llatí ars que significava ofici, coneixement tècnic o habilitat en la realització d’una tasca tant manual com intel·lectual. Ars era la traducció llatina del terme grec, tecné, que ha evolucionat restringint el seu significat en el sentit de tècnica.

L’art és l’aplicació de l’habilitat i del gust a la producció d’una obra segons principis estètics. El concepte d’art va associat al concepte d’obra d’art. Aquest és l’acte o la facultat mitjançant la qual l’home imita o expressa i crea copiant o fantasiejant, allò que és material o immaterial, fent servir la matèria, la imatge, el so, l’expressió corporal, o, simplement, incitant la imaginació d’altres. L’art és també el conjunt de les Belles Arts o cadascuna d’elles. Les sis Belles Arts són: la poesia, l‘arquitectura, l’escultura, la pintura, la música i les arts escèniques. Són generalment acceptades també les següents arts: 7è art del cinema, 8è art de la fotografia, 9è art del còmic. Tot i que per mi l'art del còmic és un art que jo l'inclouria dins d'algunes de les disciplines incloses dins de la pintura i la literatura. Com la dansa està inclosa dins de les arts escèniques.

La naturalesa de l'art ha estat descrita per diferents intel·lectuals al llarg de la història, alguns de rellevants serien:

• Richard Wollheim defineix l'art com «un dels més difícils dels problemes tradicionals de la cultura humana», com un vehicle per a l'expressió o la comunicació d'emocions i idees, un mitjà per explorar elements formals i com a representació.

• Lev Tolstoi identificava l'art com un ús de mitjans indirectes perquè una persona es comuniqués amb una altra.

• Benedetto Croce i Robin George Collingwood defensaven la visió idealista que l'art expressa emocions i que l'obra d'art, essencialment, només existeix en la ment del creador.

• La teoria de l'art com a forma té les seves arrels en la filosofia d'Immanuel Kant i va ser desenvolupada durant el segle XX per Roger Eliot Fry i Clive Bell. L'art com a representació també té profundes arrels en la filosofia d'Aristòtil.

• Els pensadors influïts per Martin Heidegger han interpretat l'art com el mitjà pel qual una comunitat desenvolupa per si mateixa un mitjà per a l'expressió i la interpretació.

Però realment quin sentit tenen les manifestacions artístiques? El concepte de l’art és bastant subjectiu, mostro una imatge d'un graffiti, i es podria imaginar la imatge de la Capella Sixtina. Tots dos són art? L’objectiu de la història de l’art és analitzar l’evolució de les manifestacions artístiques al llarg de les diverses èpoques i això ens ajuda a respondre la pregunta. Si que ho són, perquè l’art és la creació humana de valors estètics (bellesa, equilibri, harmonia...) que sintetitzen les seves emocions, la seva història, els seus sentiments i la seva cultura. És un conjunt de procediments utilitzats per realitzar obres, en el qual apliquem els nostres coneixements.

La bellesa és la qualitat de donar plaer als sentits. L’art és matèria de què emanen sensacions perquè algú ho ha volgut així. Com ho hauria volgut Giovanni de Bolonga a la seva estàtua de Mercuri. O Claude Monet al Sol naixent. Ja que l'art i la bellesa no tenen perquè coincidir. Tota l’experiència humana, bella o horrible, plaent o dolorosa, humorística, eròtica, absurda, tot pot ser destil·lat per l’artista. Les manifestacions artístiques actuals semblen haver abandonat definitivament el concepte de la bellesa estigmatitzat i encasellat, expressió que va motivar les obres fins a finals del segle xx.

Crítics i artistes coincideixen que l’art no sols consisteix a crear objectes bells, sinó que també ha de reflectir l’atrocitat o vulgaritat de la nostra època. Per a molts creadors, el bell en l’art pertany a un món d’herois i sants que ja va deixar d’existir:

“...tota noció de bellesa es redueix per a nosaltres a la recepció de determinada dosi de plaer

...l’estètica, des de la seva fundació fins als nostres dies, no ha aconseguit definir les qualitats i les lleis de l’art, ni el bell, ni la naturalesa del gust. Tota la famosa ciència estètica consisteix a reconèixer com artístiques algunes obres per la senzilla raó que ens agraden, i a combinar després tota una teoria d’art que pugui adaptar-se a totes les obres

...les innumerables definicions de l’art no són tals definicions, sinó temptatives per justificar l’art existent.”

“ Què és, perquè l’art considerat fora de la seva concepció de la bellesa que només serveix per a embellir inútilment el problema? Les úniques definicions de l’art que intenten alliberar- se de la concepció de la bellesa són les següents continua dient Tolstoi:

Schiller, Darwin i Spencer, activitat que tenen els animals i que resulta de l’instint sexual i dels jocs;

Varó, manifestació externa d’emocions internes, produïda per mitjà de línies, colors, de moviments, de sons o de paraules;

Sully, producció d’un objecte permanent o d’una acció passatgera, per a procurar al seu productor un plaer actiu i fer néixer una impressió. Agradable en un cert nombre d’espectadors o d’oients, deixant a banda tota consideració d’utilitat pràctica.”

“La inexactitud de totes aquestes afirmacions procedeixen que totes, sense excepció, el mateix que les metafísiques, cuiden només del plaer que l’art pugui produir, i no del paper que pot i ha d’exercir en la vida de l’home i de la humanitat. Per donar una definició correcta de l’art és doncs necessari, abans que res, acabar de veure en ell un material de plaer, i considerar-lo com una de les condicions de la vida humana. Si es considera així, s’adverteix que l’art és un dels mitjans de comunicació entre els homes.”

Lleó Tolstoi

Llavors l’art com a llenguatge, és un mitjà de comunicació amb un codi de signes propi, que l’artista compon per a crear imatges transmissores d’un missatge que el receptor-espectador desxifra. L’artista decideix expressar-se a través de l’emissor. L’obra d’art (suport del missatge que es manifesta utilitzant un codi de signes), porta el missatge. L’espectador dialoga amb l’obra d’art al complet. Cal analitzar l’obra des de diversos punts de vista: tema, colors, materials, moviment, composició, perspectiva, funció, context... com a receptor. Des de que els espectadors o els oients experimenten els sentiments que l’autor expressa, hi ha obra d’art. El paper dels espectadors els han definit aquests dos historiadors de l’art de forma molt adient:

“Tot aquell que s’encara amb una obra d’art, ja sigui que es recreï estèticament, o bé la investigació racionament, ha de sentir-se interessat pels seus tres elements constructius: la forma materialitzada, la idea (en les arts plàstiques, el tema) i el contingut. Aquests tres elements concorren per igual a allò que s’anomena el “plaer estètic de l’art”.”

Panofsky

“Aquests artistes, només podien aconseguir la seva pretensió tirant-li damunt a l’observador una part de la càrrega de la creació. Perquè quina altra cosa significa que se’ns convidi a tirar- nos en darrera també nosaltres, per a observar com les taules de color d’un paisatge impressionista “adquireixen vida”?: Això significa que el pintor descansa en la nostra bona disposició per a acceptar suggeriments per a llegir contextos, per evocar la nostra imatge conceptual, sota la seva vigilància...”

Gombrich

Sobre les teories sobre el concepte d’art altres també n’han opinat que:

“L'art és un sistema de signes organitzats a partir d'un llenguatge construït per l'artista en relació amb la cultura i societat a què pertany”

Francastel

“L'obra d'art és una entitat de què parteixen, com els filaments de les neurones, connexions amb les creences, les idees, la situació històrica dels homes que les van crear.”

Panofski

“Per tant el seu estrany recinte que anomenem “art” és com una galeria d'ecos. Cada forma conjura un miler de records i d'imatges de la memòria”

Gombrich

Considera que l'art té moltes funcions diferents, pot representar coses existents però pot construir coses que no existeixen; tracta de coses que són externes a l'home, però expressa també la seva vida interior. Estimula la vida interior de l'artista, però també la del receptor - espectador. Al receptor li aporta satisfacció, però també pot emocionar-li, provocar-li, impressionar-li o produir-li un xoc.

Tatarkiewicz

“Les grans nacions escriuen les seves autobiografies en tres manuscrits, el llibre dels morts, el llibre de les seves paraules i el llibre del seu art. Cap d'ells pot ser interpretat sense la lectura dels altres dos, però dels tres, l'únic fi de digne és l'últim.”

Ruskin

“Si per a dir la veritat sobre la societat hagués de triar entre un discurs d'un ministre i els edificis que es van alçar durant el seu mandat, em quedaria amb els edificis.” “Més el art? …

-És pur joc, que és igual a pura vida, que és igual a pur foc. Veureu la brasa encesa…”

Kenneth Clark

L’art transforma la nostra manera de pensar. Ens fa repensar els nostres posicionaments socioculturals i artístics. Buscar l'anàlisi dels objectes d'art en la història, perquè d'alguna manera l'art interfereix en la societat i, al mateix temps, rep influències del mig en què està inserit. Com es representa l'art? Es representa de diverses formes: la plàstica, la música, el cinema, el teatre, la dansa, l'arquitectura, etc. Pot ser vist o percebut per l'home de tres maneres: visualitzades, sentides o mixtes a través dels sentits. Però l’artista precisa de l'art i de la tècnica per a comunicar-se.

Per a comprendre l'obra d'art és necessari:

• Conèixer el codi de signes utilitzat per l'artista.

• Reconèixer els elements formals seleccionats per l'artista, que marquen el seu segell personal.

• Distingir el repertori d’imatges - iconografia - que es representen en l’art: fonts literàries, històriques, mitològiques, religioses...

• Situar-la en l’espai en el temps, i analitzar la seva influència: context històric.

• Interpretar el missatge i la funció per a la que va ser creada.

• Saber el paper que l’artista exerceix en la societat de la seva època.

  
  

El context històric de l'obra d'art és un fet històric i no es pot analitzar només des d'un punt de vista estètic. L'obra d'art no sols es dóna en la història, sinó amb la història. Es combina amb la història i l'assumeix fent d'ella, les seves eines de treball, l'instrument de la seva operativitat. Els valors estètics d'una obra només es realitzen, només arriben a ser, per la seva posició en la cadena de fets artístics i històrics. El context i la tradició són materials de l'obra “en absència” com el marbre o l'oli ho és “en presencia”. Una obra d'art no és només “el que és” sinó el que “ha deixat de ser”.

Qui és l’artista? L’home que crea objectes per a satisfer les seves necessitats pràctiques - art utilitari - com a mitjà de vida, perquè el món sàpiga el que pensa, per a divulgar les seves creences (o les d'altres), per a estimular i distreure a si mateix i a altres, per a explorar noves formes de mirar i interpretar objectes i escenes.

Ha estat completament lliure l’artista en l’execució de la seva obra? Al llarg de la història ha estat condicionat per mecenes i clients. La seva obra es converteix en document històric que reflecteix el poder de l'Església, de la noblesa i la pressió del mercat. Com a executor del gust popular pot sintonitzar amb el subconscient col·lectiu. L'artista imprimeix el seu segell personal a un encàrrec del mecenes i respon al gust popular. L'artista s'allibera de les regles de l'academicisme que s'imposava en l'època per escandalitzar als espectadors. I actualment té llibertat l'artista?

"El arte enseña a mirar: a mirar el arte y a mirar con ojos más atentos el mundo. En los cuadros, en las esculturas, igual que en los libros, uno busca lo que está en ellos y también lo que está más allá, una iluminación acerca de sí mismo, una forma verdadera y pura de conocimiento."

Antonio Muñoz Molina: "Ventanas de Manhattan"

“... l'art és inútil, almenys comparat amb, diguem, el treball d’un metge o un maquinista. Però què té de roí la inutilitat? Jo sostinc que el valor de l'art resideix en la seva pròpia inutilitat; la creació d'una obra d'art és el que ens distingeix de les altres criatures que poblen aquest planeta; i el que ens defineix, en l'essencial, com a sers humans. Fer quelcom per pur plaer, per la gràcia de fer-ho.”

Discurs de l'escriptor Paul Auster

En conclusió l’art és vida, una vida escandalitzant, per la impressió plaent de l’estètica, per a la raó denunciant o a la creença, a través d’un llenguatge vital i universal que cada artista compon.

Pau Altimira Marfà